LLUC QUERALT BAIGES

 
photo: Rubén Perdomo

photo: Rubén Perdomo

photo: Lluc Queralt Baiges

BIOGRAFIA:

Nascut el 16 de juny del 1978 a Tarragona.

Tècnic superior en Fotografia Artística realitzat en l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona.

Monogràfic de gravat en l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona.

Formació Professional I i II en Arts Gràfiques en la Universitat Laboral de Tarragona.


El mitjà fotogràfic, en la seva revisió més contemporània, ens adverteix, en una continua lletania, sobre la trampa d’allò que denominem realitat. Ens apropiem, descontextualitzem i teatralitzem retalls de vida congelats, escamotejats al temps i –ungits d’ubiqüitat- els tornem a la nostra saturada societat de la informació.

Les imatges transgredeixen inexorablement el pèndul del devenir. Esgotadorament ens abasteixen de representacions de la nostra quotidianitat, abeurades de condicionaments històrics, estètics, semiòtics e ideològics. És difícil trobar en aquesta immensa marea de fragments visuals el punctum d’una fotografia –com ens suggereix Barthes- “aquell atzar que en ella em despunta”. Entre l’allau, algú aconsegueix subjugar-nos amb l’allò que no admet adjectiu, que és innombrable. Lluc, on es troba el punctum en la teva representació del que ens envolta? Potser és l’estètica de les teves composicions; La visió humanista amb la que presentes als individus retratats; La llum dominada amb la que equilibres les fotografies sense afectació; El teu transitar expectant i empàtic pel món... Pot ser. Lluc, el teu ull és un diafragma precís, un depredador d’instants, sempre agotnat a la cerca de la peça cobejada. El teu mètode és fiable. Podem percebre que acredites un entrenament constant i tenaç. Has begut dels inicis de la història de la fotografia. No ets un “artista emergent” que necessita apujar-se al fràgil carro de l’última tendència, gratar en l’original i revisitar espais coneguts per realitzar simples exercicis d’estil. Tu ets un clàssic ancorat en la postmodernitat. Mals temps per la lírica.

En aquesta encreuada introductòria i literària de la teva web, et deus estar preguntant a què ve tota aquesta parafernàlia intel·lectual. Segur que m’instes a anar al gra, no al merament fotogràfic, sinó a simplificar. L’allò simple s’apropa a la veritat. La “realitat” sense embuts ni embolcalls tediosos t’agrada a tu. Començo a anar al gra, Lluc... La teva web... Per un cantó ens trobem amb la vessant documental de la teva obra: en el blanc i negre matèric, contrastat, però ponderat a la vegada, déjà-vus de viatges no experimentats físicament premen la tecla de l’espectador d’imatges icòniques sabudes. Reminiscències de peregrinatges, aventures compartides, temps detinguts... has “rodat” molt. Continues tenint el desig de treballar amb la fotografia sobre l’estat del món en el que vius. Cronista gràfic del silenci gelat de Suomi, en contraposició a l’efervescència carnal de Cuba; Fotògraf de la crispada espera a Palestina; Fascinat per la rígida moral ortodoxa a Bedford; Testimoni de la soledat diletant dels megàlits a Pascua; Nova York i la seva occidental teatralitat, i tantes i tantes imatges a la recambra.

En una altra via d’exploració, el teu treball incideix peremptòriament en resultats que dominen el mitjà fotogràfic i l’obliguen a respirar una poètica pròpia, una recerca per extraure un llenguatge intimista e inquisitiu, en un transfons de projectes de llarg recorregut. M’aturo en reflexes de realitats paral·leles que emergeixen a través de finestres d’aigua; Perspectives i mirades que brollen d’una projecció onírica i escorredissa. Reclamen també la meva atenció figures que parpellegen i s’agiten en un fons de tedi negre: són retrats contemporanis que ens interpel·len des d’una societat “baconiana”.

El punctum, aquell accident subjectiu que em traspassa, el veig en la sèrie de retrats: una jove de porcellana cobreix el seu cap amb un mocador, es mou entre un boirim desdibuixant, la seva mirada tímida i perplexa ens increpa. Vermeer de Delft t’ha suplantat per un instant.


Text: Esperança Cobo


REFERENTS:

Inge Morath, Mary Ellen Mark, Vanessa winship, Susan Meiselas , Pentti Sammallahti, josef koudelka, Gerry Johansson .

CRÈDITS:

Impulsa i organitza: Estudio Perdomo

Col·labora: Marcs Virgili i Cervesa KESSE

FOTÒGRAFS PHOTO KM 0:

Miguel Bernús, Gerard Boyer, Pep Escoda, Ramon Cornadó, Ram Giner, Verònica Moragas, Nani Nolla, David Oliete, Rubén Perdomo, Lluc Queralt, Alba Rodríguez, Cristina Serra.


Anterior
Anterior

PEP ESCODA

Siguiente
Siguiente

RAMON CORNADÓ